Durant els mesos que portem de commemoració del tricentenari de la caiguda de Barcelona hem pogut sentir sovint el lema "lliures o morts", posat en boca dels defensors de la ciutat el 1714, que reflecteix sense matisos la voluntat decidida de resistir fins a les últimes conseqüències abans que claudicar davant l'enemic. Tot un exemple de valor i de fidelitat, sense cap mena de dubtes.
Però els temps canvien. Ara, en ple segle XXI, els setges ja no són com fa 300 anys, i la defensa del país no pot ser la mateixa. Avui, i més després del que vam viure per tercer cop consecutiu l'11 de setembre, hauríem de canviar el lema de la resistència per un "lliures i vius". I és que avui ho volem tot. Volem la llibertat per ser qui decidim ser i volem la vida per gaudir d'aquesta llibertat.
L'heroisme, el patriotisme si voleu, avui, s'expressa amb la il.lusió que només dóna la vida i la confiança en un futur millor i més lliure. Aquesta, en el fons, és l'actitud dels centenars de milers de catalans que vam sortir al carrer dijous passat, la dels seus organitzadors i, espero, la de la classe política que ha de canalitzar aquesta decidida voluntat de ser i posar els mitjans perquè puguem aconseguir una vida digna i lliure com a país.
Lliures i vius. Aquesta és la qüestió. Aquest ha de ser el compromís personal de cadascun de nosaltres, si realment volem retre l'homenatge que mereixen aquells que enguany recordem. Només així el seu sacrifici haurà tingut sentit.
