Ahir va ser un dia tristíssim per a la llibertat. Ahir, un músic, un cantant, un creador va haver de marxar a l'exili davant la condemna a presó per les lletres d'algunes de les seves composicions, que anaven contra la figura del Rei. Ahir va quedar clar, un cop més, que a Espanya les paraules -segons qui les faci servir- són delicte. Ahir vam poder constatar que Espanya té una doble mesura, perquè mentre hi ha qui pot demanar el bombardeig de Catalunya o l'afusellament dels independentistes, amb absoluta impunitat, hi ha qui no pot dir que els monarques són lladres. Res de nou.
Tenir un representant del món de la cultura a l'exili per la seva obra, com en els pitjors anys del franquisme, quan tants i tants cantants van emprendre camí a França o a Mèxic, per exemple, fugint de la repressió, hauria de fer avergonir qualsevol creador, artista, intel·lectual, polític o, fins i tot persona del carrer que cregui mínimament en la democràcia i en el que diu aquella ja tan prostituïda, a hores d'ara, Constitució de 1978.
Malament rai, d'aquella societat que persegueix i empresona els seus creadors. Malament rai quan els ninotaires, els actors, els pallassos, els dibuixants, els escriptors o els músics són delinqüents per voler expressar-se en llibertat. I malament rai d'aquells que callen, amb la vergona de la complicitat i el col·laboracionisme amb un règim i amb unes institucions, cada dia que passa, més fidels als seus origens feixistes.
Diran res els que van patir exili per cantar, com ara n'ha de patir el raper Valtonyc, o seguiran callats i obedients a aquells que reprimeixen la llibertat d'expressió? Agafo una cadira i m'hi assec a esperar les seves paraules de suport, perquè la cosa pot anar per llarg.