Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic totalment d'acord amb Ciutadans i el PP.
Ahir, aquestes dues formacions, en acabar la sessió constitutiva del nou Parlament, van mantenir un silenci evident i una actitud més aviat d'indiferència mentre sonava l'himne nacional de Catalunya, cantat a cor per la resta de diputats. No han trigat gens les crítiques a aquesta actitud. A mi, però, em sembla perfecta. Qui pot obligar ningú a sentir res o a identificar-se amb cap símbol? Em sembla molt bé aquest exercici de la llibertat d'expressió més bàsica, a través del silenci i del posat indiferent. "Els segadors" no és el seu himne, i així ens ho fan saber. Respectem-ho.
Dit això, exigeixo el nostre dret a girar l'esquena o a xiular un altre símbol, un altre himne, si som nosaltres els que no ens hi sentim identificats. O és que potser pretenen imposar-nos els sentiments i allò amb què ens hem de sentir identificats o no?
Ahir, al Parlament, vam assistir a una autèntica lliçó de llibertat d'expressió ben democràtica. Ara cal esperar d'aquells que la van poder exercir, el mateix respecte al nostre democràtic exercici d'aquesta mateixa llibertat d'expressió. Qualsevol altra cosa seria una contradicció absoluta i una actitud simplement repressora i indigna d'aquells que representen la voluntat sobirana d'un poble.