Tot sovint arribar a entendre alguna cosa requereix mirar d'establir alguna comparació amb un altre fet, en un àmbit totalment diferent, encara que fins i tot sembli que no hi té res a veure. Aleshores, si tenim sort i hem encertat en la comparació, tot es veu molt més clar, com per art de màgia.
Repassant aquestes darreres setmanes -déu n'hi do quin començament d'any- m'ha vingut al cap el món del futbol. No és que sigui cap fanàtic seguidor d'aquest esport, però sí que he sentit sempre (imagino que gràcies a alguns records d'infantesa sobretot) un especial interès per la figura de Johan Cruyff, aquell jugador especial en tots els sentits i, més endavant, aquell entrenador que va liderar tota una època i tot un autèntic canvi de rumb en una entitat gran i sòlida, com és el Barça. Doncs bé, Cruyff, amb una capacitat enorme de simplificar els entorns més complexos, tant al camp com fora dels terrenys de joc, en una ocasió va sentenciar que si tu tens la pilota, el rival no marca gols, o alguna cosa així. Gran veritat.
Al partit, per dir-ne d'una manera amable, que fa temps que juga Catalunya amb Espanya, fa massa temps que nosaltres no tenim la pilota. D'aquesta manera, no només no podem fer cap gol, sinó que ens toca encaixar-ne algun que altre de tant en tant i jugar sempre a remolc del ritme dels altres i amb el marcador en contra.
Recuperar el control de la realitat, marca els temps, prendre la iniciativa i fer-nos amos del present per poder dibuixar el futur és imprescindible, tant en el futbol, com en la política, com en qualsevol àmbit de la vida. Per fer-ho, però, cal triar els jugadors adequats, el sistema de joc que millor s'hi adapti, l'estratègia per aprofitar al màxim el potencial propi i les mancances alienes, i anar fent, sense perdre mai de vista on és la pilota. Això tan senzill, fa dies que no ho veig enlloc, en aquest nostre país. I així ens va. Malament rai.