Diu una d'aquestes sentències populars que tots els catalans tenim a dins un entrenador de futbol i un filòleg. Potser és cert, perquè sobre la llengua (deixem el futbol a banda, que aquests dies ja anem tips) tothom s'hi veu amb cor de dir coses.
Escolto aquests dies alguns afamats opinants i tertulians, tant radiofònics com televisius, i començo a tenir seriosos dubtes del seu nivell de competència en la matèria. De fet, em preocupa que entrin en el debat de si els pares tenen o no dret a decidir la llengua de l'escola, per exemple. Algú es planteja si els conductors tenen dret a decidir el codi de circulació que els vagi més bé? o si els pacients poden fer el seu propi diagnòstic i decidir el seu tractament? o els delinqüents el codi penal, d'acord amb el seu criteri personal? Oi que no? Doncs deixem la llengua en mans dels professionals, que és on ha de ser.
No entendre aquest principi tan bàsic implica, a banda de la burda manipulació política ja habitual, alguns que altres errors greus en afirmacions com ara que la Llei de Política Lingüística obliga a garantir la tria, per part dels pares, de la llengua vehicular de l'ensenyament en general (escoltat fa un parell de dies en una tertúlia televisiva i no contestat per cap dels tertulians) o la constant referència a les dues llengües oficials a Catalunya.
Per parlar només d'aquest parell de qüestions, em remeto a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, actualment vigent (i remarco que és de 1998 per posar de relleu els anys que fa que s'aplica sense cap polèmica com les actuals), a veure on diu allò que se li vol fer dir, més enllà de l'obligació de posar els mitjans per garantir el correcte coneixement de català i castellà a la fi de l'educació obligatòria (cosa que s'ha fet sempre), sense entrar en gaires més detalls. I ja posats, també em remeto a l'Estatut d'Autonomia encara vigent, que declara l'occità, dit aranès a l'Aran, oficial a Catalunya (cosa que es veu que els tertulians no saben). Algú ha pensat en aquesta tercera llengua oficial, abans de dir segons què per defensar els suposats greuges contra el castellà? Doncs a callar, que ja n'hi ha prou de tanta demagògia i de tant fer-li el joc a qui ens vol imposar la seva llengua única, amb sentències i debats inútils i innecessaris.