Els governs de dreta i autoproclamats liberals, com ara el del PP, tradicionalment han fet bandera de la competència, com a factor positiu en l'evolució econòmica. Però tot sovint se'ls veu el llautó. Si no, a sant de què s'han de posar ara a limitar l'ús del micromecenatge, del finançament col.lectiu, si voleu?
La resposta em sembla ben simple: cal mantenir el monopoli del finançament de qualsevol projecte en mans de la banca, encara que ja faci anys que hagi tancat l'aixeta dels diners i que els pocs que deixa anar siguin a interessos indecents. Només faltaria que poguessin tirar endavant propostes culturals, negocis, iniciatives... sense els diners i la usura dels bancs. O potser, i sense abandonar la banca, encara hi ha raons més fosques?
Si algú tenia dubtes, ja sabem per a qui treballa el govern del PP. Un cop més, les seves mesures ho deixen ben clar.
Per cert, hem sabut aquesta notícia coincidint amb un informe d'una important agència de qualificació que atorgaria la màxima solvència a una Escòcia independent i pel que sembla, també a una Catalunya independent, en una nova demostració que les mentides populars només són això, mentides.
El que no són mentides, sinó més aviat un lapsus del subconscient, és la piulada de la vicepresidenta espanyola parlant de la part espanyola de l'Ebre. I és que per més que ho vulgui negar, ja treballen amb la perspectiva d'una Catalunya separada d'Espanya. D'una Catalunya a la qual, en justa resposta a la seva gosadia, cal deixar sense aigua. Aquest nou pla hidrològic és la plasmació de la vella dita: a l'enemic, ni aigua.
El dia que ens toqui viure com un país normal, haurem d'aprendre a desmuntar monopolis i mentides. Tot i que no serà fàcil. Aquí tampoc.