Definitivament, tot pot ser una arma d'efectes imprevisibles per a la neutralitat, la pau i l'ordre. Bé, de fet, gairebé tot. Imagino que tot dependrà del valor simbòlic o històric de cada cosa. M'explico: la bandera franquista i els símbols nazis (amb tota la violència física que acostuma a acompanyar-los) es veu que no és cap perill ni per a la convivència ni per a la democràcia. Imagino que tots aquests elements són part indissociable de la història recent d'Espanya i, per tant, patrimoni immaterial i bagatge mental i visceral dels espanyols. Ves per on.
D'altra banda, uns llaços de color groc demanant la llibertat dels nostres polítics empresonats de manera preventiva i en espera de judici són elements que alteren substancialment una campanya electoral més que dubtosa i, per tant, cal prohibir-los i fer-los fora dels ulls de la bona gent. I tant li fa si els llaços es troben a l'interior d'un edifici com si els duen a la solapa una colla d'avis en una plaça davant d'un ajuntament. Cal reprimir-los sense pietat, fins al ridícul, si cal, perquè ja no ve d'aquí, quan s'ha perdut del tot la vergonya.
Així està el pati. Però tranquils, que només falta una setmana per a les eleccions i, aleshores, la Junta Electoral ja tindrà ben poc a dir i a ordenar a la policia. O potser es pensen que poden prohibir les consciències? Omplim de groc el país, a veure si aquells que defensen la democràcia entenen que som realment nosaltres qui la defensem i no tots aquells que la imposen, de manera dictatorial, i que es volen reservar el dret a fer política, a expressar-se políticament en públic, des de la trinxera d'uns determinats partits, deixant-nos només la possibilitat de votar-los, de tant en tant.
Aquesta gent no ha entès que molts ciutadans, al marge dels partits, també sabem què és democràcia i en volem ser subjectes actius i no només votants. El llaç groc n'és, ara mateix, la millor expressió d'aquest nostre dret, i gairebé d'aquesta nostra obligació cívica i amb l'autèntica justícia.