Que fa anys, dècades, de fet, que patim, a nivell mundial, una profunda crisi ideològica és, a hores d'ara, gairebé una obvietat. L'esquerra s'ha quedat sense discurs i, tot el que és capaç d'articular és una barreja d'ecologisme, feminisme i serveis socials molt difícil de pair perquè no passa de ser una col·lecció de pegats en un entorn capitalista. Pel que fa a la dreta, potser mai no ha tingut gaire corpus ideològic, però sempre ha sabut adaptar-se als temps que corren amb un missatge molt simple i molt perillós: la xenofòbia i el nacionalisme exacerbat.
Però més enllà dels continguts doctrinals i de les seves evidents llacunes, encara hi ha un problema potser més important, sobretot de cara a la ciutadania: la falta de lideratges. Els grans personatges polítics de la segona meitat del segle XX ja no hi són, o ja no estan per a gaires històries, i el seu espai no l'ha ocupat ningú amb garanties, especialment pel que fa a les esquerres, la socialdemocràcia, o digueu-li com més us agradi. I els pocs líders capaços de transmetre els seus valors des de la seva identitat, lamentablement, són els més de dretes. Pensem en Marine Le Pen o en Donald Trump, sense anar més lluny. On són els seus antagonistes a l'esquerra?
A casa nostra, la situació és similar. Ideològicament no hi ha gran cosa atractiva, més enllà d'un procés d'independència tan inconcret com dubtós, ara mateix. I pel que fa a lideratges, sense voler ser més crític del que cal, molt em temo que cap dels caps de cartell actuals tindrà un lloc a la memòria política d'aquí a uns anys. L'única excepció? si es confirmen els pronòstics, Aznar, un sinistre personatge d'ingrat record en la seva etapa presidencial i que molt em temo que pot acabar jugant el paper de referent ideològic de la nova dreta xenòfoba i ultranacionalista espanyola, al costat dels seus homòlegs d'arreu.
Aniria sent hora de renovar de debò la foto de família política i buscant lideratges nous, joves i amb idees i propostes, enlloc de seguir mantenint tant prejubilat amb ganes de figurar. Preocupant, tot plegat. Què voleu que us digui.