Una de les afirmacions més habitualment compartides per tothom és que, a nivell mundial, hi ha una greu manca de líders, de personatges capaços de moure multituds i, en conseqüències, d'anar construint un món una mica millor.
No hi ha dubte que la mediocritat s'ha fet ama i senyora de l'escena política universal. Vivim a remolc d'allò que hom anomena "els mercats" i que en realitat són quatre gegantines corporacions que decideixen des de qui ha de governar a cada lloc, fins quant ha de costar una barra de pa a qualsevol lloc del món.
Curiosament, però, enmig d'aquest escenari gris, apareixen personatges que traspuen capacitat de lideratge i que són capaços d'assolir objectius aparentment impossibles. En el cas del nostre país, tenim el privilegi de comptar amb quatre digníssimes representants de què hauria de ser l'autèntic lideratge social. Venen d'àmbits prou diferents, i per tant prou complementaris, com per abastar gairebé qualsevol espai social. Estic parlant, evidentment, de Teresa Forcades, d'Ada Colau, de Muriel Casals i de Carme Forcadell, responsables últimes (o rostres visibles, si voleu), d'una enorme mobilització social en uns temps especialment tempestuosos.
Dijous vam poder assistir a una tertúlia de totes quatre a "Can Cuní". Per resumir, el potencial de lideratge d'aquestes quatre dones, basat en la intel.ligència, la capacitat comunicadora, la solidesa intel.lectual, la coherència i la credibilitat, hauria de fer pujar els colors a pràcticament tota la classe política i periodística del país, començant pel propi amfitrió d'aquesta tertúlia.
Com molt bé expressava una de les piulades que es van poder llegir durant aquest programa, és impossible trobar, avui, quatre homes, quatre catalans, amb les capacitats d'aquestes quatre dones. Farien bé els responsables polítics de començar a obrir els ulls i, de passada, les portes i finestres dels partits, perquè el perill de quedar definitivament al marge de la societat cada dia és més real. I ja ho va insinuar el propi president, no fa gaires dies, quan afirmava que se sentia més emparat per la societat que pels propis partits.
Vivim temps de canvis, i de canvis que seran molt profunds. Preparem-nos per a nous escenaris, noves estructures i, sobretot, nous noms i noves maneres de fer. El sistema polític (i de partits) actual ja no dóna més de si. I les necessitats i demandes socials es resisteixen a seguir ignorades.
