Galdós el paper que torna a fer la Unió Europea i tot el seu aparell burocràtic, polític i econòmic, en l'afer dels refugiats sirians. Lamentablement, res de nou.
La història d'aquesta tan lloada Unió Europea també (potser sobretot) s'ha escrit sobre el fracàs i la incompetència en la guerra dels Balcans, sobre la manca de capacitat demostrada durant la crisi econòmica, sobre la inoperància per donar resposta a les pasteres que creuen el Mediterrani i, ara, sobre la nul.la resposta als milers de persones que fugen d'una guerra. És a dir, sobre centenars de milers de cadàvers.
Les imatges dels darrers dies, i penso que no cal reproduir-ne cap, perquè n'hi ha per triar i remenar, haurien de commoure consciències, perquè tot i ja vistes en temps passats i amb altres protagonistes, no deixen de ser la constatació de com la política, amb tota la seva pretesa autoritat, tracta milions de persones com a bestiar que es pot dur d'un lloc a l'altre, o deixar abandonat, per tal que no faci nosa i que la seva pudor no molesti. Dic que haurien de commoure consciències, tot i que això implicaria que determinats personatges en tinguessin, cosa que està per demostrar.
I mentre la gent mor al mar i s'arrossega per camins i carreteres, els líders europeus es van citant, amb macabra periodicitat i amb sinistra parsimònia, per no donar resposta a res i deixant ben clara, un altre cop, la seva absoluta manca de la més mínima humanitat exigible al gènere humà, valgui la redundància.
Quan sento que el gran perill per a una futura Catalunya independent és restar fora de la Unió Europea, cada cop més, em demano: i què? on és el problema? realment no som capaços de construir un futur millor que el d'aquests individus? I dic individus per no dir, directament, criminals.