Tinc molt clar que no hi ha cap mort ni, menys encara, cap execució (al capdavall, un atemptat és una execució arbitrària) justa, vingui d'on vingui, sigui pel motiu que sigui, o l'executi qui l'executi.
A partir d'aquí, rere cada acció violenta, rere cada atemptat, hi ha morts innocents, i famílies innocents. Si abans d'ahir ens anàvem a dormir amb la notícia de la mort a Tunis d'una parella de catalans, ahir ens despertàvem amb la informació que el creuer que estaven fent era el regal dels seus fills per celebrar els seus cinquanta anys de casats, el seu primer viatge internacional.
Macabre. Molt macabre tot plegat. Així es destrossen dues vides i, de passada, els somnis i les il.lusions d'uns fills . Això sí, sempre hi ha qui recorda que els difunts tenien fortes conviccions catalanistes. Només els falta afegir; "per tant, s'ho mereixien" o "déu ha fet justícia" per acabar de posar-se exactament al mateix nivell que els assassins. Això sí, en nom de la llibertat de premsa i de la democràcia. Segur que sí.
Resulta cruel el contrast entre la humanitat dels uns i la inhumanitat dels altres. I No parlo només d'aquells que maten, evidentment. Descansin en pau aquests i tots els innocents.