Un dels pilars fonamentals de tot estat que es vol democràtic ha de ser el seu sistema judicial. En el cas de l'estat espanyol, però, d'uns anys ençà, l'administració de justícia està donant símptomes d'una pèssima qualitat, que evidencia algun forat negre molt profund, en els mecanismes de funcionament del sistema democràtic.
És cert que el sistema judicial espanyol fa temps que no ha sabut (o no ha pogut) adaptar-se a la realitat dels temps que corren. Qui no recorda aquell ja famós "la justicia en España es un cachondeo" de l'alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, l'any 1985? Però ara la cosa es complica, perquè comencem a percebre símptomes clars d'una absoluta incompetència en la direcció del sistema. Concretament, és molt greu la manera de fer del ministre del ram, Ruiz Gallardón.
La seva conflictiva, i imposada, eliminació del concepte de justícia universal de l'ordenament jurídic espanyol, no només va tancar casos d'investigació contra activitats xineses al Tíbet o alguns que afectaven directament els Estats Units d'Amèrica, sinó que va servir perquè una bona colla de narcotraficants deixessin la presó per sentències de l'Audiència Nacional.
Doncs ara, el Tribunal Suprem es pronuncia en contra d'aquestes excarceracions i ordena de nova detenció d'aquells que es va alliberar. La meva pregunta és: seguint els mateixos raonaments, es podran reobrir altres casos que tenen a veure amb la justícia universal? En aquest cas, quina reforma es va fer, que no va servir de res? I si no, amb quin criteri treballen dues institucions tan importants com l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per dictar sentències tan diferents?
En qualsevol cas, el ministre queda molt ben retratat. Tant com el seu nivell d'incompetència, en el seu afany d'obediència cega a aquells que dicten la línia ideològica del seu govern, gairebé com aquell que balla al ritme de la pandereta del seu amo. Però cap problema. No passa res. Tretze narcotraficants al carrer (o algú es pensa que els tornaran a detenir?) i un ridícul espantós del sistema judicial espanyol.
Més val que en prenem bona nota, i que mirem d'anar passant.
