Una de les pitjors coses que poden passar en una societat és perdre la confiança cap als dirigents i cap a les institucions, i justament això és el que, si algú encara tenia dubtes, li podia passar a qualsevol persona amb dos dits de front que escoltés les declaracions dels ministres Dastis i Zoido, a propòsit de les garanties d'una suposada extradició del president Puigdemont i dels consellers que l'acompanyen a Brusel·les.
Recapitulem: la justícia belga demana a l'Audiència Nacional informació sobre les presons espanyoles. L'Audiència respon formalment i, immediatament contesta el ministre Zoido lloant les virtuts del sistema penitenciari espanyol. Però què diu, si a ell ningú no li ha demanat res! Seguim. Després apareix el ministre Dastis lloant la presó a la qual anirien els exiliats i descrivint-la com una mena de lloc paradisíac que ja voldrien per a ells moltes famílies espanyoles. Anem a pams:
- Diu molt de la independència judicial i de la separació de poders que el ministre d'exteriors ja doni per suposada una resolució judicial tan greu com és la presó i que, fins i tot avanci el centre on anirà a fer cap mig govern legítim nostre.
- Lloar la qualitat de la presó i posant els seus nivells de confort per damunt dels de moltes famílies diu molt poc de la qualitat moral i dels serveis socials del govern, per no parlar del mínim respecte que mereix la dignitat de les persones. Només pensar que algú pugui estar millor en una presó, privat de llibertat que a casa seva, hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol responsable polític. Però no és el cas.
- La presó tan meravellosa que descriu el ministre és la que, segons informes oficials, més agressions registra cada any. Potser per això el ministre afirmava que el president podria veure el seu advocat (només faltaria) i que no patiria cap agressió, tot posant la bena abans de la ferida, per si de cas.
- Després de tot això, parlar d'estat de dret, d'independència judicial (i ja sabem el terror que produeix la paraula "independència") i de separació de poders és, a tot estirar, una burla.
Recomano recuperar el vídeo de les declaracions de Dastis. Si a totes les bajanades a la línia de flotació de la democràcia que deixa anar en pocs segons afegim la cara de foteta que fa mentre les diu, o bé hem de concloure que alguna cosa se li ha posat malament o, si no, que és un autèntic cretí i un cínic indigne del càrrec que ocupa. Esperem que la justícia justa, que existeix, també vegi la televisió. De moment, els nostres consellers i el president, tenen setmanes (no hores com va tenir la resta del Govern davant l'Audiència Nacional) per preparar la seva defensa.