La setmana passada vam poder viure dues sotragades importants, tot i que de signe ben diferent. D'una banda, una foto de dues hostesses que promocionaven una discoteca a l'estand de Gandia a Fitur i, d'una altra, Alicia Sánchez-Camacho i Maria Dolores de Cospedal en un mà a mà (la referència taurina és prou intencionada) a veure quina de les dues la podia dir més grossa.
Les dues hostesses han hagut de sortir al pas de l'allau de crítiques que els han caigut a sobre, i per totes bandes, amb motiu de la seva indumentària, i han hagut d'explicar que elles estaven treballant i que la seva estètica (la que havien decidit els anunciants) no era tan diferent de l'habitual a la Fòrmula 1, per exemple. I jo encara afegiria que ni de la d'alguns anuncis de colònia, pneumàtics, cosmètics, productes dietètics, begudes, iogurts...
Per la seva banda, les dues polítiques s'han sentit, imagino, ben orgulloses de la seva indecent exhibició de bajanades, i ben convençudes que estaven satisfent els desitjos dels seus clients (votants espanyols que babegen amb l'anticatalanisme) i les instruccions d'aquells que les han posat allà on són.
Tant en un cas com en l'altre, ens trobem amb la perversió habitual de dues qüestions que haurien de merèixer absolut respecte. En el primer, el rol de la dona en una societat profundament masclista; una pràctica tan habitual en tots els àmbits que ja no desperta més que comentaris que volen ser més o menys divertits i ocurrents, a risc de resultar patètics. En el segon, l'exhibició impúdica de la mentida, de la distorsió dels fets i de tot el que calgui per tal d'assegurar-se un càrrec (les garrofes, si voleu) en política , amb total impunitat.
Aquesta setmana passada ens ha deixat dues imatges molt desafortunades, no tant en elles mateixes, sinó per tot el que traspuen.
I per cert, si voleu les imatges, no us costarà trobar-les. Jo no les he volgut enllaçar, en un cas per respecte i en l'altre per vergonya.
