Amb el foc, no s'hi juga. I amb armes de foc, encara menys. Aquest principi tan elemental del sentit comú sembla que el van ignorar algunes persones, a l'estat d'Arizona, on va morir un instructor de tir mentre ensenyava a disparar a una nena de 9 anys.
La simple imatge d'una nena de 9 anys empunyant una arma de foc ja fa venir angúnia. Pensem en les imatges de nens soldats que de tant en tant apareixen a les portades dels mitjans. Però encara resulta més esgarrifós pensar que disparar una arma amb foc real pugui ser un entreteniment per a la canalla, en un país suposadament civilitzat.
No puc entendre com un instructor deixa una arma de poc pes i amb canó curt (és a dir, a priori, amb important retrocés) en mans d'una nena tan petita, i molt menys encara en mode ràfega. Però encara puc entendre menys com uns pares poden considerar la munició real i les armes automàtiques una joguina.
Alguna cosa falla. I no són ni l'arma ni la nena. Quin imaginari mental pot propiciar que uns pares deixin armes en mans de criatures? Quina mena de primitivisme s'amaga rere la defensa de l'ús lliure d'armes de foc? De debò que aquest és un model de seguretat personal a imitar?
En aquesta ocasió, el mort és l'instructor. La nena es troba bé. Caldria saber, però, si continuarà les seves pràctiques per aprendre a dominar les armes, o si l'incident ha servit per allunyar-la definitivament d'aquestes petites màquines de matar. Pel que fa als pares, millor ni plantejar-los la pregunta, per si de cas.
