Un dels efectes més importants de la Via catalana, sense cap mena de dubte, és el nombre de portades i espais informatius que ha ocupat en diferents mitjans de mig món. Cosa lògica, d'altra banda, atesa la magnitud de l'acte i el seu caire festiu, així com el fet que es desenvolupés sense cap mena d'incidents.
D'això en podríem dir internacionalització de la voluntat d'un poble. I és que per aconseguir el nostre objectiu d'assolir un nou estat, caldrà el suport i, sobretot, la simpatia internacionals. De vegades, resulta molt més efectiva la simpatia, la complicitat entre els ciutadans, que els acords internacionals i els formalismes polítics, sempre sotmesos a la voluntat i als interessos dels governants de torn. Quan hi ha bona voluntat, sempre es troben solucions, com ens recorda Vicent Partal amb el seu didàctic editorial d'ahir.
Ara que el món ens ha pogut veure com un poble capaç de fer grans, enormes, coses pacíficament, potser arriba l'hora de "vendre" el nostre desig d'esdevenir lliures. Passejant no fa gaire per Barcelona, vaig poder veure un parell de turistes que portaven samarretes amb l'estelada. No tinc massa clar d'on les devien treure, perquè no les vaig saber trobar a les botigues de souvenirs de les Rambles, el lloc de més fàcil accés. Malament. Potser aniria sent hora de generalitzar l'oferta de tota mena de productes amb l'estelada com a reclam. Seria una bona manera que la gent que ens visita s'endugués a casa un record de la nostra il.lusió col.lectiva.
Sé que l'objectiu és complicat, i més quan la marca "independència" hauria de competir amb altres de potentíssimes: Barcelona i Barça, totes dues omnipresents entre les compres turístiques, però potser valdria la pena intentar-ho, sobretot per trobar una manera permanent d'internacionalitzar els nostres anhels, perquè d'internacionalitzar (i de crear-lo, de fet) el "conflicte" (a Catalunya, quin conflicte?), ja se n'ocupen els governants i els diplomàtics (¿?) espanyols i algun que altre botifler despistat.
