Llegeixo que Marc Màrquez no podrà celebrar el seu darrer campionat del món de Moto GP al balcó de l'Ajuntament de Cervera perquè hi ha una pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics que molesta els seus patrocinadors (els del motorista, evidentment). La polèmica està servida, un cop més.
Ben mirat, però, potser no és tan mala cosa que un esportista celebri un títol en un espai no polític, no institucional, si voleu. Crec que comença a haver una mena d'intoxicació per sobredosi de presència de polítics en tota mena d'actes, des de la presentació d'un llibre a la inauguració d'una exposició, o a un concurs de cassoles de tros, si mirem algunes situacions ben clàssiques, fins a la celebració d'una gesta esportiva, un fet menys habitual. No seria molt millor, i sobretot molt més digne, que els alts mandataris institucionals, en aquestes ocasions, sabessin estar-se en un discret segon terme per cedir tot el protagonisme a aquell que el mereix, sigui escriptor, artista, cuiner o esportista? Però, és clar, la política també -massa sovint, sobretot- són imatges, i la foto de l'alcalde i els regidors de torn al costat de l'homenatjat sempre aporta rèdits. O això donen per suposat. I això els mou, tot sovint.
Felicitats a Marc Màrquez, un cop més. I que celebri el seu títol a la seva ciutat i amb la seva gent, amb aquelles persones que el segueixen cursa a cursa des de fa anys i que s'alegren de debò amb els seves victòries. Que ell sigui el protagonista, i si als seus patrocinadors els molesta la llibertat, doncs retratats queden. Cap problema. Res de nou. Les institucions tenen altra feina, i si realment volen fer-li un reconeixement sincer i honest al campió, sabran trobar la manera, discreta i solemne si cal, potser lluny de les càmeres, però ben a prop de la sinceritat.