Finalment, allò d'armar-se amb un nas vermell i posar-se, palplantat, al costat d'un policia és una pallassada. Res més, ni delicte d'odi, ni ressistència a l'autoritat, ni res de res, I es veu que la paperassa que va presentar la Guàrdia Civil al jutjat, era paperassa. Ni informes mínimament justificats, ni res que s'hi pugui assemblar. Així ho ha dictaminat la jutgessa de Manresa que arxiva el cas.
No és el primer, ni serà l'últim, de tota aquesta ofensiva judicial indiscriminada que acaba en no res quan arriba a mans d'un jutge amb un mínim de senderi i de respecte a l'ordenament jurídic vigent, no a l'adaptat a demanda. Sigui com sigui, l'objectiu final de tot plegat s'ha assolit: escampar terror generalitzat entre la població. Aconseguir que pensem que tots podem ser denunciats, tant si som polítics, com mestres, pallassos, titellaires, músics, dibuixants, mecànics, funcionaris... tots som terroristes en potència.
Jordi Pessarrodona podrà descansar més tranquil, a partir d'ahir. Quin gran regal en el seu sant. De tota manera, qui el rescabalarà dels cops gratuïts de la policia, de la por, del patiment i la incertesa davant dels tribunals i de l'intent de linxament públic? Del mal sense sentit, però amb tota vuluntat, al capdavall.
Com diu aquella cèlebre frase de Blade Runner, "tot això es perdrà, com llàgrimes entre la pluja". Sí, un dia ja només recordarem en la distància tot el dolor i tota la injustícia presents; però seran llàgrimes que la pluja dissoldrà, però no esborrarà, perquè ni oblidarem, ni perdonarem mai tanta i tanta crueldat. Tant i tant odi.