per en 6 Novembre 2013
873 Vistes

Cada dia que passa em fa més mandra obrir la tele.  Més ben dit, em fa més mandra seguir la major part d'informatius de les diferents cadenes, un autèntic mostruari de missatges creuats entre partits, sense el menor interès per a la població en general, en la major part dels casos, i de catastrofisme o d'eufòria, segons de qui es tracti, servit per una petita nòmina de redactors, tertulians i opinadors a sou.

És curiós, perquè en una societat farcida de mitjans de comunicació, el que més trobo a faltar és, justament la informació, tant des dels mitjans formals com des de, per exemple, el govern.  I aquest dèficit, de cara al nostre futur més immediat, em sembla encara més greu.

Per exemple, ara que es comencen a conèixer els pressupostos 2014, potser caldria explicar  per què som on som, per què aquests tristos pressupostos, i qui ha de suportar cada porció de responsabilitat, més enllà, inclús, del govern actual.  Però no.  Tot el que ens arriba, sobretot, no és altra cosa que demagògia barata, repetida i inútil per part de les diferències formacions, especialment, com es pot imaginar, d'aquelles que hi estan en contra, perquè la crítica i l'insult (quan no la mentira) sempre venen.

Emmig d'aquest garbuix d'informacions sesgades i gens informatives, és lògic que finalment s'arribi a matar el missatger, com en el cas del tancament anunciat dels mitjans públics valencians, vistos només com una despesa, i no com un servei públic (atemptat lingüístic a banda).  Així, de passada, es deixa, més encara, tota la informació en mans dels grans grups mediàtics i dels seus interessos (tot sovint coincidents amb els de determinats governants) i el camí lliure a la defensa salvatge de la recentralització.

Des d'aquestes línies vull reclamar informació pública i de qualitat, perquè només si la tenim podrem entendre el nostre present i dibuixar el nostre futur.  De tota manera, sóc poc optimista, perquè sembla que a aquells que poden fer possible aquesta informació, a casa nostra, prou feina tenen a esbombar les seves missèries i les dels seus adversaris, com si fossin autèntiques qüestions d'estat.

I és que en polítiques informatives tampoc som tan diferents dels veïns de baix, tot i que ells tenen molt ben assumit que tota involució social sempre comença per la neutralització dels mitjans de comunicació públics.  Avís a navegants.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
nomé veien la pregunta que fan els matins de TV3,ja h´hi ha per plegar
9 Novembre 2013