El diccionari defineix "oxímoron" com la figura retòrica que consisteix a unir en una mateixa expressió mots o unitats sintàctiques de sentit contrari. Un bon exemple d'aquesta figura el tenim, darrerament, en l'expressió, sempre present en boca d'alguns, d'independència judicial.
Si fins ara havíem pogut especular sobre el calendari i les formes de determinades intervencions ordenades pel jutge de torn, ara arriba una impresentable plantada a la celebració del Dia de la Justícia, per indicació, ni més ni menys, que del Consell General del Poder Judicial.
Per si algú encara tenia cap dubte, ara ja queda clara la postura política del govern dels jutges d'Espanya. Independència del poder polític? Costa de creure. En aquest context, parlar de justícia i democràcia sona a simple fantasia.
Un cop més, el procés que viu Catalunya va posant cadascú al seu lloc i fa que tothom hagi d'anar mostrant les seves cartes, encara que aquest cop sigui una mala basa que ens retorna unes quantes dècades enrere. Molt greu tot plegat, perquè ve d'aquells que han de garantir la imparcialitat de l'aplicació de la llei i d'una justícia cada cop menys cega, pel que es veu.