Em fa molta gràcia escoltar alguns dels representants de determinades formacions que van formar part dels tripartits demanant l'incompliment dels objectius de dèficit i fer uns pressupostos independents dels límits que imposa Madrid. A aquesta gent, potser, caldria recordar-los que la tercera partida dels nostres pressupostos (després de sanitat i educació) és el pagament del deute. De passada, caldria pensar quines han de ser les prioritats a l'hora d'executar-los i si la primera ha de ser complir amb els bancs.
Durant anys es van fer obres faraòniques o, directament, ridícules i inútils, endeutant el país fins a límits insostenibles, amb sistemes tan poc sostenibles (insisteixo en això de la sostenibilitat, perquè és una paraula que els agrada molt) com els peatges a l'ombra, que ens ofeguen a interessos per molts anys i ens posen en una situació d'absoluta dependència de les transferències de Madrid, a manca de possibilitats d'obtenir finançament forà o de gestionar els nostres diners.
Encara és hora que cap dels reponsables dels tripartits assumeixin cap mena responsabilitat sobre el deute immens que van generar. I és que és molt fàcil omplir-se la boca de paraules boniques, quan s'ha actuat amb tanta irresponsabilitat, com si la crisi se'ns hagués endut la memòria.
No sé si ens trobem davant d'un cas d'incompetència, de cinisme, o de mala fe. En qualsevol cas, em fa engúnia sentir-los pontificar amb tanta desvergonya i amb aquell posat de qui mai no ha trencat un plat.
