Tenim Parlament, tenim president i ara ja només falta que tinguem Govern, que caigui d'un cop per tots el 155 i que puguem començar de debò una nova legislatura amb moltes més incerteses que seguretats, amb un govern espanyol amb ganes d'inteferir tant com pugui i amb una oposició, també espanyola, amb més ganes encara, no fos cas.
Dilluns o dimarts sembla que sabrem els noms dels nous consellers, un cop el president hagi visitat els presos, i començarà la reconstrucció del país i de les seves estructures d'autogovern, amb l'única certesa que tot serà nou i diferent del que hem viscut fins ara. El gran interrogant, però, és si les nostres institucions, i sobretot els homes i les dones que les han de dirigir, a tots els nivells, sabran estar a l'alçada del repte històric que tenim al davant, o si bé seguirant executant normes velles, antics costums i maneres de fer ràncies i ineficades, on se senten perfectament còmodes, però que impedeixen avançar cap a una societat moderna, justa, lliure i democràtica.
Ara com ara, les incerteses i les inseguretats són moltes, i el desafiament enorme. Ara com ara, no podem fer altra cosa que confiar que el president i el seu equip tinguin prou talent com per escollir amb encert les persones que han de liderar el futur, i que aquestes siguin capaces de remoure tot el que calgui per tirar endavant amb la seguretat i amb la capacitat, que tanta falta ens fan, de generar confiança en la ciutadania. Potser aquí, en les maneres de fer, rau una de les claus de volta fonamentals d'allò que en diuen, amb una expressió, al meu parer, tant cridanera com buida, de fer república, o país, o el que vulgueu.