Hi ha una expressió que sempre m'ha semblat prou útil per a situacions d'incertesa absoluta que afirma que el més provable és que qui sap. Quan costa augurar resultats, deixem el dubte com a resposta. D'acord, no resol res, però el que és innegable és que fa molt evident la incertesa.
Una mica aquesta és la situació a Catalunya respecte a la independència, el referèndum i tot plegat. D'una banda, hi ha un curiós i mínimament oscil·lant empat tècnic entre independentistes i no independentistes, des de ja fa uns quants anys, i la cosa sembla que no es decanta clarament cap a cap cantó. D'altra banda, sembla que sí que hi ha una important majoria de gent que vol la consulta, potser per convicció, potser perquè és la manera de tancar per una bona temporada una assignatura pendent. Sigui com sigui, un escenari més o menys enquistat que ningú, és capaç de resoldre, ara mateix.
Les dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió fan encara més evident la situació. A partir d'aquí tothom en fa la lectura que més li agrada, en funció dels interessos de cadascú. Fora d'interpretacions interessades, el que sembla més cert és la incertesa sobre el futur i, anant una mica més enllà, sobre el paper i la capacitat de la classe política per resoldre-la. Hi ha, suposo, molts moviments que no sabem en un sentit i altre, i caldrà seguir tenint paciència per saber com pot acabar tot plegat. De moment, qui ho sap, com a tota certesa, no ens enganyem.