En el fons, per més atractives que siguin l'aventura i la novetat, ens agrada viure enmig de certeses. Ens agrada saber que estem bé, on viurem, si treballarem i on, si els nostres també estan bé... I és que les certeses ens aporten la calma necessària per tirar endavant amb claredat.
Però vet aquí que un bon dia t'envaeix una estranya situació de col.lapse, i arriba una mena d'angoixa que sembla que t'hagi pres tot allò que tenies per cert. La incertesa entra a la nostra vida, sense avís previ i sense demanar permís, i tot al nostre voltant es fa incert, difús, i la serenor desapareix.
Aleshores no ens queda més remei que retrobar les certeses més bàsiques, més primàries i, al cap i a la fi, més fonamentals: la gent que estimem i que ens aporta seguretat i pau. I poc a poc, tot va recuperant el sentit i la calma. És com si, d'alguna manera, el nostre cap deixés anar tot allò que no és fonamental, per concentrar-se a ensenyar-nos de nou com tornar a funcionar, a raonar correctament.
Avui és diumenge, certament. No sé del cert quin dia farà -ni potser cal-, però el meu entorn i jo estem bé, dins del que cabria esperar. Tot més o menys en ordre, doncs. Amb això ja fem. Passeu un bon diumenge.