Mig amagades rere les informacions que van apareixent a propòsit dels abusos en algunes escoles maristes, van sortint altres notícies sobre pràctiques que no per desconegudes, causen vergonya així que surten a la llum, relatives a més abusos a més centres educatius catòlics. I quan es coneixen, acostumen a anar acompanyades d'escàndols per una raó o altra. Un darrer exemple, el cas del professor de Múrcia que no farà cap a la presó malgrat haver reconegut violacions a nou menors. Es veu que gràcies a les novetats del codi penal, la cosa pot quedar en una indemnització de 2.200 € per víctima i una inhabilitació temporal. Una afició una mica cara, però poc més.
No sóc cap expert penalista, però que nou violacions de menors, fent ús de l'autoritat que confereix la condició de professor, es puguin resoldre amb una sanció econòmica que tampoc no és cap cosa de l'altre món, em sembla rebaixar, i molt, el delicte pel qual es condemna, i més si el comparem amb altres casos com l'empresonament de titellaires o la persecució i sanció de qui fa fotos, al carrer, de les actuacions policials.
Espanya és un país estrany. I Catalunya déu n'hi do, també. És com si la crosta de l'ensenyament catòlic encara fos impenetrable i com si allò que eren secrets a veus haguessin de dormir eternament en el llimb de la desmemòria. Casos com els dels maristes o aquest de Múrcia haurien de servir per reconciliar-nos, o per fer justícia, amb un passat massa negre, però tot sembla indicar que només acabaran servint per demostrar que encara hi ha sectors inviolables, però que no són els dels més febles, els dels menors, precisament. Mentrestant, fem veure que tot plegat ens importa i ens rentem la cara amb aigua bruta, tot exigint certificats de bona conducta sexual per treballar amb canalla. Uns certificats, dit sigui de passada, que només es poden aconseguir en una dependència de tot Catalunya. Una demostració més del respecte del Govern d'Espanya cap a tots nosaltres i cap a aquesta qüestió en particular.