per en 3 Novembre 2014
504 Vistes

"Impressionant" és el primer qualificatiu que em va venir al cap en llegir la carta del mestre Jordi Savall al ministre Wert, per comunicar-li que renunciava al Premi Nacional de Música 2014.  Aquesta carta em sembla impressionant no tant per la renúncia mateixa, ni pel fet que suposa bandejar els 30.000 € amb què està dotat el premi (si no m'erro), sinó per la contundent reflexió que conté sobre la cultura i el seu paper en la societat.

Recomano dedicar uns minuts a llegir el text sencer.  Només vull remarcar un parell de paràgrafs que em semblen absolutament imprescindibles, perquè retraten perfectament la situació cultural actual, lamentablement, en totes les disciplines artístiques.

Diu Savall:

" Quants espanyols han pogut, alguna vegada a la vida, escoltar en directe les músiques sublims de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i Tomás Luis de Victoria? Potser alguns milers de privilegiats que han pogut assistir a algun concert dels ben pocs festivals que programen aquesta mena de música. Però la immensa majoria, mai no podran beneficiar-se de la fabulosa energia espiritual que transmet la divina bellesa d'aquestes músiques. Podríem imaginar un Museu del Prado on tot el patrimoni antic no fos accessible? Doncs això passa amb la música".

"No podem permetre que la ignorància i la manca de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern d'Espanya erosionin impunement la dura tasca de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que detenen el veritable estendard de la cultura i que no mereixen sens dubte el tracte que reben, car són els veritables protagonistes de la identitat cultural d'aquest país".

Per cert, recomanaria l'atenta lectura de la carta als nostres responsables culturals, que potser hi podrien aprendre alguna cosa.

A tall d'experiment, proveu a canviar tots els noms propis d'aquest parell de fragments per altres de més nostrats i a veure què en penseu.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
per vtreures el barret
3 Novembre 2014
Ness
si hagués estat també perquè se sentia català hauria estat una carta rodona
6 Novembre 2014
No cal que vagi fent bandera de la seva catalanitat. Ell se sap català, amb una normalitat, professionalitat i coherència impressionants.
7 Novembre 2014