Votarem el 9 de novembre. Això, a hores d'ara, ja sembla totalment clar i, mal que els pesi a alguns, inevitable. Que no és cap referèndum? D'acord. Que no té efectes jurídics? Ni mai. Però que els ulls del món, a través dels principals mitjans de comunicació s'ho miraran amb tot detall, és una evidència que farem bé de no ignorar.
Davant d'aquesta nova fita del procés cap a la independència, la prioritat, l'única prioritat, ha de ser aconseguir una altíssima participació i una gestió tan neta que esvaeixi qualsevol dubte. Pensem que, arribats a aquest punt, tant si la participació és molt baixa, com si no hi ha garanties de qualitat en la gestió dels vots, no tindrà cap sentit ni demanar eleccions, ni duis, ni res, perquè o bé la gent s'haurà girat d'esquenes al camí proposat, o bé la classe política haurà estat incapaç de garantir una votació digna i neta.
Per tant, deixem-nos estar d'acords forçats, de fotos boniques, de tacticisme i de rucades i centrem-nos en un únic objectiu a curt termini: votació amb una qualitat inqüestionable i amb una participació similar a la de qualsevol procés electoral català. Només així, i si el resultat de tot plegat és un suport massiu al Sí/Sí, podrem parlar del pas següent. En cas contrari, haurem fet saltar pels aires una feina d'anys i un procés que dubto que es pugui reprendre amb garanties. El moment és crític.
Com a dada interessant, en les darreres eleccions al Parlament hi van participar una mica més de tres milions i mig de persones. Aquest és l'autèntic repte i no els acords o no acords. O us penseu que tota la gent que hem fet la Via o la V estem d'acord en tot? Evidentment que no. Però sí en allò que és bàsic en cada moment. Que n'aprenguin una mica la major part dels nostres representants, que ja aniria sent hora d'anar per feina de debò, i de deixar-se de declaracions tan pomposes com inútils.