La Quaresma, que ja és a punt d'acabar, tradicionalment és temps de bunyols. Però "bunyol", en català, també té el sentit de cosa mal feta, de chapuza, que en diuen en castellà. I tot sembla indicar que aquest recolliment propi del temps previ a la Setmana Santa i la capacitat de generar bunyols, troben la seva màxima expressió en les lleis que surten de cal ministre Gallardón, catòlic convençut i militant, i gran generador de bunyols legals de colossals dimensions.
Si us penseu que exagero, aquí tenim la primera conseqüència de l'aprovació de la llei que suprimeix la justícia universal a Espanya, una llei dictada des del fanatisme i sota pressió exterior de països i interessos de dubtosa qualitat democràtica, tot sigui dit. Aquesta primera conseqüència és l'alliberament de vuit narcotraficants que transportaven gairebé 10 tones de haixix.
Tinc ganes d'escoltar les explicacions del ministre bunyolaire. Segur que en té, perquè és absolutament incapaç d'admetre la seva incompetència, en aquesta i qualsevol altra ocasió. En el millor dels casos només podem esperar un ja clàssic "lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a pasar", que tant serveix a reix com a plebeus per llençar terra a sobre de qualsevol bestiesa que es faci i amagar qualsevol rastre de responsabilitat.
El govern del qual forma part Gallardón no es cansa d'esgrimir allò de l'imperi de la llei (per cert, com els agrada la idea d'imperi) per justificar les seves decisions. En aquest cas, però, aquest suposat imperi de la llei és sinònim d'impunitat per a uns narcotraficants. Déu n'hi do quina llei més encertada. I quin tros de bunyol legislatiu marca Espanya. Un més.