per en 15 Juny 2015
378 Vistes

Hi ha imatges que no m'agraden gens, i aquest cap de setmana passat hi ha hagut una que s'ha anat repetint i que per més que la miri, em fa angúnia.  És la imatge dels nous alcaldes amb el bastó que els acredita com a tals a les mans.

De fet, ja trobo prou ridícula l'estampa de la banda i les medalles d'alcaldes i regidors.  Tan ridícula com les samarretes de qualsevol acte lúdic que d'aquí a uns dies es posaran damunt de la camisa i la corbata per fer creure que són com el poble, quan hi vagin de visita.  Però el tema del bastó és cas a part.  D'acord que el món sempre ha evolucionat a cop de barró, però que el símbol d'un poder democràtic sigui la vara... malament rai.  A més, i ja posats, és un bastó curt, que no serveix per massa coses.  El bàcul del bisbe, com a mínim, és llarg i encara podria fer la seva feina simbòlica d'ajudar a caminar, però el de l'alcalde no.  Ni això.

Una altra cosa interessant seria repassar els centenars de fotos dels nous alcaldes, bastó en mà, i veure com els exhibeixen davant dels seus.  En alguns casos, gairebé tota una declaració de principis.

Ja sé que són tradicions, formalismes, usos, costums, protocols i tot plegat.  Però potser caldria, si volem parlar de nova política, començar a presentar les institucions democràtiques com a realment democràtiques i no com a reductes de poder, barró en mà.

Què voleu que us digui, a mi em diu més coses una plaça de Sant Jaume plena de gent contenta per l'esperança que els infon la nova alcaldessa, que un acte solemne a porta tancada (ni que s'obri ja sabem qui hi entra) amb ostentació de símbols de poder.  Però de moment, les coses són com són i no sembla que hi hagi cap interès a canviar-les.  El raret torno a ser jo.  Cap problema.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
sempre guanyen ells,no sé com s´ho fan.
18 Juny 2015