per en 30 Agost 2018
258 Vistes

Diuen que una imatge val més que mil paraules.  I és ben cert que hi ha imatges que parlen per elles soles.  Una d'aquestes, i ben recent, és la que mostra Albert Ribera i Inés Arrimades, a Alella, escortats pels seus habituals escolanets, després de "netejar" de llaços grocs una barana d'aquella localitat, això sí, davant dels mitjans que s'hi van congregar i amb la cara circumspecta que demana la gravetat de la situació que es veu que provoca aquest símbol.  Si obrim una mica més el focus d'aquesta imatge, però, es pot veure com tot just darrere d'aquesta gent orgullosa de la feina feta, hi ha un grup de persones que estan tornant a posar llaços allà on els acabaven d'arrencar.  La millor demostració de la inutilitat de la demagògia i de la impostura de Ciutadans.

Segona imatge d'aquests dies:  un grup de persones amb granotes blanques, com de laboratori, i el rostre emmascarat arrencant també llaços grocs.  Imagino que l'equipament gairebé asèptic deu ser per allò de la desinfecció "borrelliana".  El paral·lelisme estètic amb el Ku Klux Klan és tan evident que o bé denota una intencionalitat clara, o bé una estupidesa supina.  Seguint per aquesta línia, per a quan la crema pública de llibres?  Imagino que aviat.

Tercera imatge recent:  un grup de seguidors de Ciutadans atonyinant un periodista de Telemadrid, pensant que era de TV3.  Aquesta agressió, per cert, en el decurs d'una concentració suposadament contra la violència independentista cap a aquells que arrenquen llaços grocs i que, en realitat, només reben la indiferència més absoluta, com en el cas d'Alella.  Ja deia ma padrina, en correcte castellà (així m'entendrà tothom...) que no hay mejor desprecio que no hacer aprecio.

Quan no hi ha discurs, quan no hi ha projecte, quan només hi ha odi, com és el cas de Ciutadans o del PP de Catalunya, o silenci còmplice, i ben còmplice, i ben covard per cert, com passa amb el PSOE-PSC, les imatges, l'únic recurs que els queda, parlen per elles soles, i dibuixen a la perfecció la mentida i la insolvència política i potser també intel·lectual, de determinats individus.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.