Diuen que una imatge val més que mil paraules. I a fe de déu que de vegades és ben cert. Un bon exemple recent el tenim en la portada de fa un parell de dies d'ABC, en la qual, a tota plana, es podia veure el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, mostrant, ben agafada amb la mà, una foto del darrer dels terroristes responsables dels atemptats de Barcelona, tot just acabat d'abatre pels mossos d'esquadra. Ni enllaço la imatge, ni m'entretindré en el text que l'acompanyava, perquè em semblen de tan mal gust que qui vulgui ho podrà trobar tot sense gaire esforç. Al que vaig, avui, és a la imatge.
No recordo cap fotografia similar, en la qual un ministre de l'Interior aparegui en públic amb el trofeu d'un terrorista abatut o detingut. Serà que aquests dies de vacances estic aprofitant per veure Joc de Trons, però no he pogut evitar veure en el ministre qualsevol dels reietons cruels de la sèrie amb el cap d'algun dels seus enemics agafat pels cabells, mostrant-lo, ben orgullós, en públic.
Sé que ho he dit en articles anteriors, però és la lògica de la mentalitat de guerra, en què només hi caben vencedors i vençuts i on l'únic enemic possible és l'enemic mort. Marca Espanya, de fet. De tota manera, què es pot esperar d'un govern que menteix sistemàticament i que es veu corregit per organismes internacionals, com ara Interpol, sense que passi res? Imagineu que un conseller de la Generalitat fos desmentit per una institució europea? Imagineu l'allau de crítiques, el rebombori que es muntaria i les dimissions que caldria afrontar? Doncs a Espanya, res. Res de res. Com qui sent ploure. Ja és ben veritat que tot s'hi val en l'amor i en la guerra, i hi ha qui només sap pensar (per dir-ne d'alguna manera) en clau bèl·lica.