Ara que torna la Champions League i que tindrem una bona colla de periodistes entretinguts, si més no, fent parèntesis enmig de la informació de la campanya electoral és bon moment per llegir aquest encertat article sobre les dones, l'esport i la igualtat de gènere.
No voldira afegir gran cosa al que explica el text, que ja em sembla prou lúcid. Només un parell de petites reflexions: la primera, que això de la igualtat de gènere va molt més enllà d'expressions absurdes com allò dels ciutadans i ciutades, els catalans i les catalanes o los miembros i las miembras, o dels mostruaris de bòtox que de tant en tant veiem com a caps de llista. La segona, que més enllà d'aquestes ridiculeses que acabo de comentar no hi sé veure gaires referències serioses a la qüestió dins dels programes electorals. Potser aniria sent bon moment, ara que diuen que podem fer un país nou.
En qualsevol cas, i em temo que per molt temps, la dona seguirà discriminada, i no només a l'esport, per més que sotmetem el llenguatge a la tortura de marcar la duplicitat de gènere de manera sistemàtica, ni que sigui fins a l'absurd.