Amb determinats organismes del govern espanyol no sé, massa sovint, si em trobo davant de situacions on la mala fe arriba a límits impensables -cosa possible-, o si la incompetència i incapacitat del personal que els ocupa són tan evidents que resulten patètiques -gens descartable-.
Un exemple? Una recent denegació d'un registre a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques perquè a la documentació presentada hi figuraven quatre paraules no escrites en espanyol. Concretament: "venda de productes alimentaris".
Fixem-nos bé que la diferència ortogràfica del text català respecte al seu equivalent en castellà només és de dues vocals i una consonant. Sobre un total de quatre paraules i a modificació per paraula, exclosa la preposició, no sembla, a priori, un text massa difícil de llegir i comprendre per part d'un usuari de l'espanyol. Doncs es veu que no és que sigui difícil d'entendre, sinó que deu ser directament incomprensible. Es veu que la cosa és massa complicada per a determinats personatges que habiten l'administració madrilenya.
Insisteixo. O és una contundent demostració d'absolut analfabetisme lingüístic, o es una nova expressió de mala fe contra tot el que pugui sonar a català. Francament, no sé què és pitjor, perquè en el primer cas sempre es pot estudiar i fer servir una mica el cervell, però en el segon, potser no hi ha remei.
