per en 21 Gener 2016
842 Vistes

Diuen que la ignorància és molt atrevida.  I deu ser veritat, si fem cas de la multitud de comentaris que ha despertat la possibilitat que una diputada de la CUP, Mireia Boya, utilitzi l'occità en les seves intervencions al Parlament.  Només cal seguir algun que altre fil de twitter o, encara millor, els comentaris a la notícia d'un comtal diari (no en reprodueixo l'enllaç perquè em fa fins i tot mandra pensar-hi) on, a banda d'insultar la diputada i el poble que representa, de menystenir les llengües no castellanes i de tornar a repetir allò de la inutilitat d'un servei de traducció, del cost que tindrà, del malbaratament de recursos que suposa..., només hi sé veure ignorància.

Suposo que la poca cultura (també democràtica) d'aquests individus els fa ignorar que des de l'aprovació de l'Estatut vigent, l'occità és una llengua oficial a Catalunya.  Tan oficial com ho són el català i l'espanyol.  Per tant, ni servei de traducció, ni sobrecost,  ni malbaratament.  Res.  Només respecte a la llei (no els emociona, aquest concepte?) i als drets d'una ciutadana a utilitzar la seva llengua pròpia.  Per cert, caldrà veure si arran de la polèmica, aquells que tan satisfets estan d'exhibir el seu bilingüisme sempre que tenen ocasió, s'adonen que en nom d'un suposat respecte, a banda de mentir, l'únic que fan és marginar i menystenir els catalans que tenen com a llengua pròpia una tercera.

Cert que aquesta oficialitat formal ha tingut poc desplegament social, a banda d'iniciatives puntuals i discretes, tant públiques i privades.  Potser aniria sent també el moment que qui en té la responsabilitat comenci a explicar i divulgar la llengua i les cultures occitanes que, no ho oblidem mai, són part inseparable de la nostra llengua, de la nostra cultura i, encara més, de la nostra història. També és un deure i una qüestió de justícia social i lingüística que té tothom que sempre parla amb la boca plena de respecte a les llengües i d'amor a la cultura.

Mireia, que l'occità se senti amb normalitat al Parlament.  A veure si finalment algú escolta.  No afluixis!

Publicat a: Actualitat