per en 17 Setembre 2014
432 Vistes

Ja ha passat l'11 de setembre i la data del 9 de novembre s'acosta inexorablement.  S'acosta l'hora de la veritat.  O la de la gran mentida.  Aviat ho sabrem.

Portem anys perseguint una consulta que ens permeti dir què volem ser.  La societat civil, sobretot gràcies a la descomunal feina de l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, ha fet tot el que és humanament possible per recollir les il.lusions de milers i milers de ciutadans.  El seu missatge ha estat clar i contundent:  tres manifestacions, a quina més nombrosa, més espectacular i més complexa;  prop de 750.000 signatures presentades al Parlament i una feina de conscienciació silenciosa i extraordinàriament efectiva.

Per la seva banda, la política ens ha deixat una data, una pregunta i una pila d'interrogants, alguns dels quals potser s'aclariran a partir del debat d'aquests dies al Parlament, però que, en qualsevol cas, no poden anar gaire més enllà del novembre, sense que en tinguem resposta.

I és que la qüestió ja només és si votarem o no el 9 de novembre.  I que consti que no volem una altra votació testimonial i amb valor purament polític.  Ara toca o votar amb reconeixement internacional, amb totes les garanties formals i amb plens efectes, o bé proclamar unilateralment la independència (prèvies eleccions o no), si és que realment s'ha fet la feina estructural que ens ha de permetre ser un estat com cal, modern i competitiu.  En qualsevol cas, és l'hora de la política, i només de la política.  És l'hora de veure si els diferents partits són capaços d'oferir respostes adequades a la població o si els interessos particulars prevalen un cop més i ho engeguen tot a mar.

Sigui com sigui, tenim a tocar la fi d'un procés que es va iniciar ja fa uns anys, que ha crescut amb una enorme il.lusió i que ben aviat dibuixarà l'esperança d'un projecte nou de país o una frustració sense precedents.  Els nostres representants, tots ells sense exclusions, tenen la paraula.  Només podem confiar que no traeixin la nostra voluntat i que, aquest cop sí, estiguin a l'alçada d'allò que la història els exigeix.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
els botiflers só el perill
20 Setembre 2014