La Via catalana per la independència va prenent forma i ja es pot endevinar que serà tot un èxit de mobilització, tant a nivell participatiu com d'organització. De tota manera, hi ha encara una ombra que cal esborrar: la participació a les Terres de l'Ebre, on hi ha buits prou importants, a hores d'ara.
Tradicionalment, totes aquestes iniciatives massives s'han convocat a Barcelona, a la capital del país. I cal remarcar que quan ha calgut, tothom, des de tots els racons de Catalunya, ens hem mobilitzat per ser-hi presents. El darrer exemple, la gran manifestació de 2012. Ara arriba l'hora de demostrar que Barcelona és realment capital d'un país, no una ciutat important, simplement. Ara és l'hora que les entitats, particulars, associacions, partits, clubs esportius, col.lectius diversos... es mobilitzin per dur els seus membres allà on fan més falta: a les Terres de l'Ebre.
Aquesta cadena humana té una característica que la fa diferent de qualsevol altra iniciativa anterior: ocupa tot el litoral, de nord a sud, seguint el traçat de l'antiga Via Augusta; i aquesta és una dificultat afegida, un repte més que cal superar, perquè el nostre país té la concentració demogràfica que té i hi ha zones prou àmplies, amb una densitat de població prou baixa. Aquí és on s'ha de posar en marxa la nostra grandesa, la de tothom i cadascú de nosaltres, i la capacitat de la societat civil barcelonina d'exercir d'autèntica capital i mobilitzar-se allà on cal, igual com hem fet els d'altres zones sempre que ha estat necessari.
És l'hora de l'èpica. L'hora de l'èpica nacional en sentit estricte. Ho va ser l'any passat i ara ho torna a ser. Cal que tothom estigui a l'alçada per aconseguir una resposta realment de país, com la que estem donant, per exemple, des de Ponent, traslladant-nos massivament allà on podem ser més útils i on fem més falta, mobilitzant-nos cap a aquest nou front, festiu i incruent, de l'Ebre.