Llegeixo la informació que parla d'un homenatge a la dona espanyola (només el nom ja promet) que s'ha de fer el 23 i 24 d'agost a Astorga i que consisteix, bàsicament, en una novillada con picadores, a la qual estan convidades totes les dones si van acompanyades (hem de suposar que l'acompanyant, preferentment, hauria de ser un home).
No vull entrar en el tema dels toros i tot plegat. El que em preocupa és que després d'uns dies com els que portem, que gairebé sortim a dona assassinada per dia (sempre a mans de parelles o exparelles sentimentals), l'homenatge millor que se'ls pugui fer, a aquestes i a totes les dones espanyoles, sigui una corrida. Francament, no se m'acut cap manera més clara d'evidenciar que l'Espanya més casposa -i més masclista- segueix viva, i ben viva.
Però mentre anem toros amunt i toros avall, i dones amunt i dones avall, elles segueixen morint pel simple fet de ser dones i ser, o haver estat, d'algú. Perquè aquest és el concepte de matrimoni, oi? La meva dona és meva i en faig el que vull. Superioritat i possessió. Res més.
Posats a fer homenatges a les dones espanyoles, amb la que està caient, proposo una missa solemne de rèquiem. Segur que té més sentit que un espectacle de tauromàquia. Però, és clar, això fóra trair les essències pàtries.