Doncs, ves per on, ja som a l’hivern, a un hivern que comença amb lluna plena, que no és mala manera de començar. De fet, la lluna s’associa al poder femení, als canvis ràpids en les emocions, i també a la fantasia i a la imaginació. Sense cap dubte, tot un seguit de valors o de significats que lliguem prou bé amb els del Nadal que ja tenim trucant a la porta.
Lluna plena, festes nadalenques i hivern. Una curiosa i atractiva combinació plena de possibilitats, perquè cadascú les concreti com millor pugui o li plagui. L’hivern és fred, terra aturada, pausa. Però també és escalf, llar i espai de trobada, potser per contemplar la lluna, blanca i distant, sempre misteriosa i sempre seductora.
El desembre se’ns en va per sempre i vénen mesos de fred, de boira, de neu. Però abans, dies de retrobament, de taula parada i de somriures amables. Dies de fantasia i de màgia que brolla d’una soca, d’un pessebre, o d’un arbre guarnit de llumets i coloraines. I és que així és l’hivern, una pugna constant entre la nit i la llum, entre el foc i el fred, entre un temps que ens convida a tancar-nos a casa, i mil raons per sortir-ne i gaudir de la festa, malgrat tot.
L’hivern ha arribat. Enguany, amb les nits il·luminades per una lluna immensa. La resta, cosa nostra.