Ja el tenim aquí. Con cada any, l'hivern. Temps de fred i glaç en què molts dels nostres arbres es mostren amb el minimalisme de les branques sense fulles, i en què la terra i tot el que ens ofereix, sembla adormida, a l'espera del retorn d'un clima benigne, on tot pugui tornar a créixer.
Ahir ens vam despertar amb blancor de gelada i aquell sol d'hivern que t'embolica i et convida a sortir de casa malgrat el fred. I així ho vam fer, per retrobar la bellesa nua i sense artificis que tenim tan a prop i que tan sovint se'ns passa per alt.
És l'hivern. Més enllà de les nadales, les botigues i les pistes d'esquí, temps per gaudir de la senzillesa de tot allò aparentment mort, però amb tantíssima vida a l'interior, i que només espera un mínim escalf per manifestar-se.
Provem a fer una visió panoràmica al nostre entorn i trobarem, ben segur, aquesta essència de l'hivern, una etapa inprescindible en el cicle de la natura i en la constant regeneració de les coses, i mirem d'aprendre, una mica, a conviure en harmonia amb aquesta dinàmica. Potser així, més enllà dels artificis, trobarem la insuperable bellesa de la simplicitat nua, i el lloc exacte on ens espera, o on s'espera de cadascun de nosaltres, una mica de calidesa amable per fer més portador el fred.
