Un dels grans encerts del Tricentenari, al meu parer, és que està aconseguint comunicar el seu missatge de fons d'una manera molt senzilla, molt clara i mot efectiva. Aquell contundent "érem, som, serem" que es presentava com a lema de partida es veu ara completant per una altra gran frase: "La història ens convoca", que dóna nom al tot just estrenat espot promocional, una mica tòpic si voleu, però efectiu.
No hi ha dubte que estem vivint moments èpics, moments que capgiraran la història del nostre país, igual com la van capgirar els fets que ara recordem, fa tres segles. I els moments transcendentals de la història dels pobles exigeixen una cohesió com la que cada dia més podem constatar a casa nostra, perquè poc es pot fer contra la voluntat decidida de tot un país.
La història ens convoca. Sí. Ens convoca a no oblidar, a saber d'on venim i per què som on som. Però sobretot ens convoca a dibuixar el futur que volem. Som hereus de tots aquells que han viscut i han mort, al llarg dels temps, perseguint o defensant un somni de llibertat, una vida millor, i no tenim cap dret a ignorar la seva existència i la seva feina.
Enguany, la història ens convoca. Enguany, com sempre, la història es tornar a vestir d'amenaces i d'agressions, ara contra l'Assemblea Nacional Catalana. Cal no perdre la calma, cal repetir-nos tants cops com calgui, que és la història qui ens crida, no un govern, ni una persona, ni cap associació. Tots ells són mers instruments, imprescindibles, però només instruments al servei d'un projecte nostre, de tots. I justament això és el que no saben veure aquells que ens ataquen, i aquesta és la nostra força.
És el nostre deute amb el passat i el nostre repte amb el futur el que ens ha de fer no oblidar que érem, som i serem, i tancar files. Així serem allò que vulguem. Allò que decidim.
