per en 6 d'Abril 2017
401 Vistes

No hi ha cap dubte que de tots els mals imaginables, la guerra s'emporta la palma com a compendi del pitjor del gènere humà.  De tota manera, fins i tot a les guerres més cruels, com la que des de fa temps està patint Síria, de tant en tant apareixen notícies que superen la rutina bèl·lica habitual i que acaparen les portades de tots els informatius, com està passant aquests dies amb els atacs amb armament químic sobre població civil que ens han deixat un seguit d'imatges esgarrifoses.

Resulta molt dur, per a la societat burgesa occidental, empassar-se l'agonia d'innocents pels efectes d'un atac prohibit i condemnat per les convencions internacionals.  Fins i tot per matar hi ha miraments, es veu.  Ja ens hem acostumat als morts per bombardejos amb armament convencional, d'aquest que es compra i es ven sense cap problema arreu del món; i també ens hem acostumat a contemplar impassibles com la gent mor als camins, a les carreteres i als camps de refugiats, part gairebé inseparable, a hores d'ara, del nostre paisatge social tan civilitzat.  Però ves per on, ens escandalitzem amb l'ús d'armament químic.

De tota manera, si la nostra capacitat d'indignació és la que és (més aviat indiferent i sobreactuada en la major part dels casos, no ens enganyem), millor ni pensar com deu funcionar el cervell dels més alts representants de la classe política internacional, la mateixa que fabrica, ven i fa servir armament de tota mena i que es veu que pateix algun problema moral quan se n'utilitza segons quin tipus de bomba.  Hipocresia.  Hipocresia en estat pur.  Els morts són morts morin com morin.  Però si resulta que la gent mor perquè algú els mata, el fet d'estar viu o no passa a ser secundari, perquè tot depèn de l'eina que es faci servir per matar.  Explosius, cap problema, però agents químics es veu que no.  Anem bé.  Si us plau, que algú els ho expliqui a les víctimes, ja posats.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.