Que la política acostuma, massa sovint, a ser l'art de les aparences i, per tant, de la falsedat i de la hipocresia, és ja una obvietat. Són tants i tants els exemples de manca de concordança entre els discursos oficials i les maneres de fer, que ja ofenen.
Un exemple ben recent el tenim en l'acte d'homenatge a les víctimes del camp de concentració de Ravensbrück. Sempre és bonic i correcte recordar les víctimes de l'holocaust, i sempre queda bé convidar els supervivents. Però vet aquí que els problemes surten quan, en el fons, el que és important és la colla de càrrecs polítics que s'hi reuneixen per sortir-hi ben fotografiats (ben retratats, diria jo) i no pas les persones que van patir en carn pròpia l'horror del nazisme.
Plats de plàstic per a les supervivents, totes elles d'edat avançada, i vaixella de porcellana i cambrers per als convidats VIP. Sobren les paraules. O potser no n'hi ha per descriure un insult a la memòria i a les persones tan flagrant i vergonyós.
Repassem una mica moltes imatges que cada dia apareixen als mitjans i comprovarem el menyspreu de bona part de la classe política als autèntics protagonistes de multitud d'actes als quals assisteixen, com si la seva presència fos imprescindible i la raó de ser de tot plegat. Tant si es tracta d'una commemoració amb ressò internacional, com ara el de Ravensbrück, o d'una activitat local i de molt menys impacte. En qualsevol cas, sempre la mateixa hipocresia.