per en 19 Gener 2014
477 Vistes

Ja ho va dir Raimon, que ell venia d'un silenci de gent sense místics ni grans capitans.  I Catalunya és força això, encara que s'intenti, sense massa èxit, val a dir-ho, crear una nòmina de catalans (religiosos o militars) insignes.  Aquí, tradicionalment, hem estat més gent de lletra o de negoci.  I vull creure que amb encert, tot i que no posaria la mà al foc, per si de cas.

A l'altra banda, Espanya sí que és terra de místics, de sants, de braços incorruptes i de cabdills llegendaris de totes les èpoques.  Aquesta seva manera de mirar la història, sempre amb noms, sempre amb personatges rellevants al capdavant, potser, és la mateixa que ara els fa mirar el procés que viu Catalunya com "allò del Mas" (i a tot estirar del seu escuder o amo, segons convingui, Junqueras).

Segurament aquest és el gran error de la postura espanyola respecte a Catalunya:  llegir el present igual com sempre han llegit la història, a través de personatges insignes i no de canvis socials.  I aquest és el gran actiu de la Catalunya actual:  que qui l'empeny és la societat, per més que qui hi posi la cara i els mitjans legals siguin els polítics de torn.

Des d'aquest punt de vista es poden entendre els titulars dels diaris espanyols més anticatalans, on el president és l'encarnació de tots els mals.  I també es pot augurar el fracàs de les seves tesis, perquè a diferència de les guerres dels seus avantpassats, ni descavalcant el rei (suposant que passi, cosa que dubto molt), no es podrà aturar res.  I arribats a aquest punt, ja no tindran cap altra estratègia, perquè no en saben cap més, ni han patit mai per trobar-la.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
encertat del tot!!
20 Gener 2014