Que el mantra del PP sobre la necessitat de complir la llei és només un recurs retòric, ja ho sabíem de fa temps. Però ara sembla que tampoc no és més que un seguit de paraules que es poden repetir de manera mecànica quan va referit al procés català. I és que ara hem sabut que s'ha pagat per obtenir informacions que no es poden obtenir de manera legal, sobre les finances de determinats personatges de la vida pública catalana. Els serveis d'intel.ligència espanyols han fet la seva feina bruta, un cop més.
Lamentable és que un estat hagi de tirar d'espies i de compra de voluntats per aconseguir arguments per defensar les seves tesis. Més lamentable, però, és que trobin draps bruts -molt bruts- de determinats personatges, perquè, no ho perdem mai de vista, si no hi ha res a amagar, no es trobarà res. I es veu que no és el cas.
Si algú encara tenia dubtes de les activitats gens netes del govern espanyol en el seu afany d'acabar amb la voluntat independentista i de com fa servir tant els seus serveis secrets (pagats amb fons públics) com els mitjans de comunicació afins, ara té una prova gens discutible.
Malgrat tot, el PP encara no admet -o no vol admetre- que el procés independentista està molt per sobre dels Pujol, Mas, Junqueras... Encara no admet -o no vol admetre- que hi ha una majoria social enorme que vol votar i que, arribat el moment, votarà independència. I justament per això segueix jugant a atacar els personatges que considera (erròniament) emblemàtics, amb l'esperança d'ofegar el clam social. Encara que el recurs a allò del respecte a la voluntat majoritària de la població, pot acabar sent la seva única sortida digna, quan finalment calgui negociar una consulta.
De moment, això de l'estricta observança de la llei només serveix per a segons qui. Com ja és habitual, de fet.
