login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Gratitud

Corren temps difícils, i això de perdre una mica, per petita que sigui, dels nostre temps a donar les gràcies, comença a ser un hàbit en evident extinció social.

El diccionari defineix gratitud com " sentiment afectuós que hom té envers el qui li ha fet un bé, un servei, un favor". Fixem-nos-hi bé. Diu "sentiment afectuós", no pràctica social, ni costum, ni obligació. I és que la gratitud, perquè sigui autèntica cal que sigui sentida, que surti espontàniament, com una necessitat d'expressar-se, no com una convenció. I què es pot dir de l'adjectiu? "Afectuós". Res més allunyat de les obligacions que l'afecte. Ni res més necessari.

Potser estem massa acostumats a viure en societat, amb usos, costums i pràctiques prou conegudes i massa acceptades, i a ordenar les nostres prioritats en funció d'un calendari, d'un rellotge i d'una agenda. Potser aniria sent hora de donar-li una mica més d'espai als sentiments i a l'afecte, i practicar el fantàstic exercici que suposa dedicar uns minuts, unes paraules, una trucada telefònica, un senzill gest, fins i tot, que serveixin per mostrar el nostre agraïment a tantes persones que tenim a prop, i que sovint ignorem, sense saber valorar que gràcies a elles acabem sent com som, i gràcies a les quals gaudim d'aquest tresor invisible, i de tant en tant ignorat, de l'estimació dels altres.

No hi ha excuses. La gratitud es va esvaint, dia a dia, pels laberints del nostre temps, sempre massa ocupat en qüestions importants (quanta hipocresia acostumen a amagar les nostres "prioritats") i, a poc a poc, però de manera molt evident, esdevenim una gent cada cop més egoïsta, més ingrata.

D'aquí a un mes farà tres anys que aquest bloc va treure el nas per les xarxes. Potser va sent hora d'admetre que si segueix actiu és perquè algú, en algun lloc, el llegeix. I de vegades, fins i tot hi torna. Gràcies, sincerament. Perquè els beneficis per a mi de l'obligació que m'he imposat d'escriure a diari són infinitament superiors -n'estiu segur- a allò que aquestes ratlles us puguin aportar, i només en puc gaudir perquè hi dediqueu un trosset de les vostres vides a llegir-les i comentar-les.

Comentaris (0)29-09-2013 07:12:20

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: