Em costa molt arribar a pensar que es pugui mantenir una relació sota amenaces. Ben mirat, d'exemples n'hi ha molts, i en tots els àmbits: en la parella, en la relació amb els fills, amb els socis d'un negoci, entre mestre i alumnes... i també en política. I en aquest punt ens trobem: Espanya intenta conservar la seva unitat en base a la força, a l'amenaça. Tota una garantia d'èxit, sense cap mena de dubte.
El Constitucional ha tornat a parlar, i també el president del Govern -aquest no tant-, i ha deixat ben clar que un pas més per part del Parlament i del futur govern de la Generalitat i tots detinguts. Perquè suposo que aquest és l'objectiu final de les instruccions a la policia, no? Com que la foto del president Mas acudint a declarar no va servir de res, ara la imatge a buscar és la del president emmanillat. Grans. Molt grans.
Imagino que un cop passin les eleccions espanyoles i tots plegats deixin d'embolicar-se amb la bandera per amagar l'atur, la corrupció, la misèria i tots els draps brut d'una situació social duríssima (i pensar que fa quatre dies ens acusaven a nosaltres de fer-ho) les coses es calmaran i s'imposarà la raó per damunt de la força. En cas contrari, i si se'n surten, podran tornar a exhibir satisfets el seu sempre apreciat i exhibit dret de conquesta.
I enmig de tot plegat, aquí jugant al gat i la rata, a veure qui posem com a delinqüent major. Vull dir, com a president.