És ben sabut que tots els governs del món actuen, entre altres coses, sota la pressió de grups econòmics, comercials o ideològics concrets. Segurament, aquests mecanismes d'influència sobre els poders polítics són inevitables, però en el cas del govern d'Espanya són tan evidents que m'estic plantejant qui governar realment.
El govern popular està desplegant la seva acció al dictat dels poders eclesiàstics (avortament, ensenyament de la religió...), dels bancaris (rescatats amb sumes indecents de diner públic), de les subministradores energètiques (el rebut de la llum n'és un bon exemple), dels nostàlgics del franquisme (reforma educativa, sense anar més lluny), dels defensors de la repressió com a instrument de pau social (totes les iniciatives de seguretat pública), dels que volen una societat amb classes ben separades i impermeables (increments de taxes per serveis públics, o dels preus de les universitats o la justícia), dels que volen un país on qualsevol alteració d'allò que entenen per ordre públic sigui considerat delicte i castigat amb presó (totes les iniciatives de reforma judicial), o de les grans patronals, enriquides a base de la destrucció absoluta dels drets laborals.
Ara que, ben mirat, també podria ser que aquesta justament, fos l'autèntica ideologia del PP, i no una concessió constant als mandats dels diferents grups de pressió. Una ideologia basada en el classisme, el fanatisme ultranacionalista, el menyspreu per l'educació i el coneixement, l'explotació laboral, l'estat policial i repressor, el nacionalcatolicisme, la permeabilitat entre allò que és públic i allò que és privat i la perpetuació de les elits dominants en el seu món de privilegi.
També podria ser, ben mirat. I no seria res de nou.
