Internet és, entre moltes altres coses, com aquelles golfes que havia a les cases de sempre, on podies pujar de tant en tant i regirar i regirar entre la pols, fins descobrir autèntiques meravelles oblidades. Doncs si fa no fa, aquesta és la sensació que tens quan ensopegues, per aquestes webs desconegudes, alguna perla com aquest article que tot i que ja té uns anyets, em sembla que val la pena recuperar.
Massa sovint arribem a creure que tenim dret a tot, i que tot ens ha de ser donat sense més. Però no som conscients que quant tot ens és de franc, quan l'esforç desapareix, nosaltres, lentament, però de manera irreversible, també desapareixem, i anem a petar a les golfes socials on, arraconats i mínimament mantinguts per uns subsidis massa sovint indignes i vergonyants, ja no fem cap servei, ni cap nosa.
Les golfes estan molt bé per als mals endreços o per tot allò que ja no fem servir però que no volem o no podem llençar, però jo m'estimo més viure a baix, on hi ha la vida, on les coses costen i on res no ens arriba perquè sí.
