login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Gestos

Suposem per un moment que més enllà de l'ànsia de poder, de l'enriquiment personal i de la poltrona i les prebendes, la política fos alguna altra cosa per a alguns d'aquells que l'exerceixen. Suposem per un moment, per exemple, que fos l'art de dialogar per garantir una vida millor als ciutadans. Si això fos així, ahir vam tenir dues grans mostres de què no és política.

La primera, l'espantada de Xavier Garcia Albiol, que a mig discurs del president, durant la inauguració de la línia 9 del metro es va alçar i va marxar perquè no li agradava el que acabava de sentir. Altres consideracions a banda, un gest de mala educació que retrata perfectament l'individu. Si cada cop que un polític marxa quan no sent allò que vol sentir, ho tindríem clar, tots plegats, democràticament parlant.

La segona. Trobada entre Rajoy y Sánchez. Fredor totalment previsible. Novament un gest: Sánchez fa per allargar la mà al seu interlocutor i en veure que el president no mou ni un dit, torna immediatament el braç enrere. Lleig. Tots hem vist encaixades de mans gèlides, forçades, purament formals, però costa recordar una imatge com la d'ahir a càrrec d'un encara president. Una nova demostració del ja clàssic popular "o amb mi, o contra mi".

No sé què passarà a Madrid, ni si hi haurà govern o no, tot i que penso que sí. Sense el PP, però hi haurà govern. Sigui com sigui, farien bé els polítics espanyols de mirar una mica a Catalunya per entendre que l'acord sempre és possible, difícil però possible i necessari, més enllà de la distància ideològica. I això vol dir escoltar, tant el que agrada com el que no, i actuar en conseqüència. La resta, política de tot o res. Política de dictadura.

Comentaris (0)13-02-2016 07:02:32

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: