Sense cap mena de dubtes, la pitjor tàctica, la més indigna, d'un govern per mantenir el seu domini sobre la societat és generar por, una por indiscriminada, imprevisible, una por que tanca boques, lliga mans i imposa el silenci i la submissió. I justament això és el que ara mateix està passant a Catalunya per obra i gràcia del govern de Madrid.
Cada cop són més, i en seran moltes més, em temo, les denúncies contra tothom per les raons més extravagants. El govern espanyol va obrir la veda de la interpretació a mida de les lleis i del codi penal per donar un contingut que no tenen a delictes com la sedició o la incitació a l'odi. Si una manifestació pacífica pot ser delicte de sedició, o l'explicació de per què una escola està destrossada un 2 d'octubre, un d'incitació a l'odi, ja tot és possible. Denúncies i més denúncies. I ara en vindran més contra alguns dels que van tallar carreteres fa uns dies. I després, esperem que comenci la campanya electoral, perquè segur que en vindran més. I a poc a poc, la por a parlar, a actuar, a dissentir, es farà un lloc en la nostra rutina i acceptarem com a normal tanta repressió i tant desig de venjança.
Els mestres, els bombers, els activistes socials, els polítics, els periodistes... tots ells saben de què estem parlant. Aquest és el concepte de democràcia d'aquells que actualment ens governen des d'un consell de ministres llunyà i amb publicacions al BOE. I aquest és també el concepte que en tenen aquells que els han donar suport per arribar fins a aquí i potser també aquells que des de l'ambigüitat calculada han estat mirant a una altra banda mentrestant.
Tinguem memòria i tinguem esperança. Sobretot, no perdem ni una ni l'altra. Ni els cops, ni les denúncies, ni la usurpació de les institucions, ni la repressió no són ni podran ser mai normals. No ho oblidem, especialment a l'hora de votar. I el govern nou que en resulti, que comenci a pensar si es pot restituir la normalitat i guanyar un lloc al món només amb somriures i bonhomia. Si és possible combatre la bèstia només amb clavells, o si cal començar a fer servir els seus mateixos instruments.